Jaime Mayor Oreja i Carlos Iturgaiz, Josep Borrell i Joaquin Almunia. Ministre de l’Interior espanyol (més bé Ministre de PROPAGANDA) el primer i titella seu que fa com que presideix el Partit Popular a la Comunitat Autònoma Basca el segon. Candidat a la Presidència del Govern d’Espanya electe pels afiliats al PSOE el tercer i Secretari General del PSOE, guardant-li calenta la cadira a González el quart.

Coneguts els resultats de les eleccions del 25 d’octubre de 1998, les coses que han dit d’aqueixos resultats aquests quatre sols poden dir- les qui són falsaris desvergonyits que menyspreuen la intel·ligència de qui els escolten.

Carlos Iturgaiz, president del Partit Popular en la Comunitat Autònoma Basca, ha dit per ràdio, premsa i televisió que els del PNV no han assimilat "AQUEIXA DERROTA ELECTORAL QUE HAN TINGUT EN AQUESTES ELECCIONS". El dimarts 27 als corredors del Congrés dels Diputats espanyols Josep Borrell deia que el PNV havia perdut les eleccions: "Ha estat el gran derrotat" afirmà amb descaradura i desvergonya. Totes les televisions han emés les seues declaracions en les quals afirmava que el PNV "ha perdut vots". Borrell pareixia haver-se aprés la lliçó escoltant els tertulians de la COPE a algú dels quals, personalment, vaig sentir afirmar, de manera enfàtica, que "EL PNV NO HA GUANYAT LES ELECCIONS".

Repassem un poc els FETS:

1. El PNV ha GUANYAT les eleccions del diumenge passat en aconseguir major nombre de vots que cap altre partit. 97.000 vots MÉS que el segon partit.

2. El PNV ha GUANYAT les eleccions del diumenge passat en aconseguir major nombre d’escons que cap altre partit. 5 escons més que el segon partit.

3. El PNV ha GUANYAT les eleccions del diumenge passat en aconseguir guanyar en 149 municipis. En 84 municipis més que el segon partit. I en 11 dels 27 municipis més poblats.

4. El PNV ha GUANYAT les eleccions del diumenge passat AUGMENTANT en 43.612 vots els que obtingué en les eleccions autonòmiques anteriors, les de 1994.

5. El PNV ha GUANYAT les eleccions del diumenge passat AUGMENTANT en 32.165 vots els que obtingué en les últimes eleccions celebrades en la C.A.V., les generals de 1996.

6. El PNV ha GUANYAT les eleccions del diumenge passat malgrat l’esperable desgast de portar divuit anys ocupant el Govern de la C.A.V. I ACONSEGUINT EL RÈCORD D’HAVER ESTAT EL PARTIT MÉS VOTAT EN TOTES LES ELECCIONS AUTONÒMIQUES CELEBRADES (sis) A LA C.A.V.: 1980, 1984, 1986, 1990, 1994 i 1998.

Davant aqueixos fets és o no evident que Carlos Iturgaiz i Josep Borrell són uns desvergonyits falsaris en atrevir-se a parlar el primer de "la derrota que el PNV ha tingut en aquestes eleccions" i el segon de què el PNV "ha estat el gran derrotat" i que "ha perdut vots"?

En un míting de la campanya electoral l’expresident del Govern espanyol Felipe González plantejà aquestes eleccions com un plebiscit, com un referèndum, conminant els electors bascos a "elegir entre LIZARRA o Ermua". A votar els partits democràtics bascos que firmaren la Declaració de LIZARRA (PNV, HB, EA, IU) o els violents partits espanyolistes que no volgueren firmar-la (PP, PSOE i UA) perquè ells estan per la Constitució espanyola de 1978 i per la seua imposició per la força de les armes (art. 8 d’aqueixa Constitució).

A l’endemà de les eleccions l’actual secretari general del PSOE (el que li guarda la cadira calenta a Felipe González) Joaquín Almunia digué que els bascos "han donat suport més als que sostenen la Constitució", que havien guanyat "els partidaris de la Constitució".

Repassem un poc els FETS:

1. Els partits firmants de l’Acord de LIZARRA HAN GUANYAT les eleccions pel nombre de vots: Sumen 750.357 vots front a menys de mig milió (493.816) de PP, PSOE i UA i altres espanyolistes.

2. Els partits firmants de l’Acord de LIZARRA HAN GUANYAT les eleccions pel nombre d’escons: Sumen 43 escons (PNV 21, EH 14, EA 6, IU 2) front a 32 (PP 16, PSOE 14, UA 2).

3. Els partits firmants de l’Acord de LIZARRA HAN GUANYAT les eleccions pel nombre de municipis en els quals ha vençut algú d’ells: 220 (PNV 149, EH 65, EA, 6) front a 33 (PP 20, PSOE 13).

Davant aqueixos fets és o no evident que Joaquin Almunia és un desvergonyit falsari i un mentider que falsifica sabentment les sumes?

A aqueixes dues mentides desvergonyides (i insultants per a aquells a qui s’adrecen pel que té d’ofensiu que se’ls intente enganyar falsificant meres sumes o restes) cal afegir la mentida de què els nacionalistes bascos han perdut vots. És la mentida que tanca el trío de les grans mentides trompetejades des de la nit del diumenge 23 (després de les dues de què el PNV ha estat derrotat i de què ho han estat els firmants de la Declaració de LIZARRA).

Aquesta tercera és una mentida tan evident, tan contrafàctica com les altres dues. Vejam:

Punt 1: els nacionalistes bascos (PNV, EH i EA) HAN GUANYAT LES ELECCIONS als espanyolistes. Han sumat més vots (679.522) que els espanyolistes (564.651 de tota la resta).

Punt 2. Han sumat més escons: 41 front 34 de tota la resta.

Punto 3. I ho han fet guanyant vots respecte les autonòmiques de 1994 (103.893 vots més, un 18% més que en 1994) i guanyant vots respecte les últimes eleccions celebrades en la CAV. Perquè han guanyat 105.248 vots respecte les generals de 1996 (un 18,3% més que en 1996). I ho han fet guanyant vots cadascun DELS TRES (PNV, EH i EA) tant respecte de 1994 com de 1996.

Per això ha sigut grotesc que l’ABC del dilluns 26, per a MENTIR una contínua decadència del vot nacionalista basc, haja de col·locar UN GRÀFIC en la pàgina 29 QUE ACABA EN 1994 per a poder ocultar als seus lectors que els nacionalistes bascos han augmentat en més de cent mil els seus vots de 1994 a 1998.

Perquè són nazifeixistes disfressats de demòcrates. Els dos primers són nazifeixistes mal reciclats des dels seus orígens franquistes, els altres dos són nazifeixistes conversos. Per què són nazifeixistes? Perquè la mal anomenada "transició democràtica" espanyola ha sigut sols la METAMORFOSI NAZIFEIXISTA DE L’ESTAT ESPANYOL.

Són nazifeixistes perquè els quatre participen en l’empresa bàsica, fonamental, distintiva, essencial, definitòria, del nazifeixisme: la de destruir els partits i sindicats obrers per a explotar millor les classes dominades. Borrell i Almunia han participat en aqueixa empresa des de dins, contribuint a corrompre PSOE/PCE/UGT/CCOO i convertir-los en eines antiobreres, proCapital, proOTAN, proBèstia de Maastrich i creadores d’atur, precarietat i explotació. Mayor Oreja i el seu ninot participant, com a membres del PP, en la continuació pel Govern d’Aznar del suborn d’UGT i CCOO (més de les set vuitenes parts de les seues despeses pagades per l’Estat espanyol) que els destrueix com a sindicats obrers.

Però a més d’aqueix tret essencial nazifeixista (destruir les armes que la classe obrera ha creat per a la seua defensa contra el Capital), que els fa nazifeixistes per definició, els quatre tenen un altre tret nazifeixista: la seua falsificació de la realitat mitjançant els mitjans de comunicació. La seua creença i seguiment a peus junts de la VERITAT REVELADA de Goebbels: UNA MENTIDA SUFICIENTMENT REPETIDA ES CONVERTEIX EN VERITAT.

Dedicaré una mica d’espai a subratllar com aqueixa màxima és la guia "sagrada" observada fidelment pel corrupte i envilit periodisme espanyol d’avui.

Amén d’una igualment sistemàtica política de desdejunis, esmorzars, aperitius, guateques i sopars amb els periodistes.

MINISTRE DE PROPAGANDA ha cridat el PNV a Jaime Mayor Oreja i ho fa millor ara que Arias Salgado en època de Franco. Aqueixa ubícua omnipresència de Mayor Oreja en ràdios, televisions, diàris i revistes li ha aconseguit l’extrany rècord de què siga el Ministre d’Aznar més valorat pels espanyols.

Cal prendre bona nota: ja seria molt rar que fora el Ministre de l’Interior el més valorat d’un Gabinet. Però és que es tracta d’un Ministre de l’Interior que empara i protegeix els torturadors i menteix per a defendre’ls, que organtiza emboscades que després menteix a l’estil d’aquella vella mentida de la "llei de fugues", que en el tractament dels presoners bascos viola sistemàticament la Llei i menyspreua les peticions del Parlament de Gasteiz i del Parlament Europeu.

A qui els alienats espanyols aplaudeixen i valoren més que a cap altre Ministre d’Aznar. Com els alienats alemanys aplaudien Göring o els caps de les SS. I per la mateixa raó: perquè la maquinària de la propaganda estatal espanyola és tan eficaç sobre els seus alienats súbdits com ho era la nazi alemanya sobre els seus.

Per a entendre la realitat de l’Espanya d’avui és fonamental adonar- se de la misèria intel·lectual i educacional de la seua població. Que és el fruit enverinat de la bestial mutilació de les consciències i de les intel·ligències duta a terme per la pseudoEducació de la dictadura franquista sobre desenes de milions de súbdits de l’Estat espanyol. I per la seua prolongació durant el juancarlismo. Cal recordar per exemple que el 14,8% de la població que en el cens de 1996 tenia 65 o més anys visqué 40 dels seus anys sota la dictadura franquista. I que unes altres decenes de milions han viscut 30, 20, 10 anys de la seua vida (precisament els anys en què es produeix la formació i la instrucció bàsiques) sota aqueixa dictadura.

Hi haurà prou amb uns exemples de la horrísona realitat "cultural" espanyola. El 8 d’octubre es publicava una enqüesta de l’Institut DYM per a la ONG Intermon en la qual es trobà que UN DE CADA QUATRE espanyols és incapaç de dir el nom d’un sol país africà. El 80% dels estudiants espanyols contesten que el preu d’una llanda de pèsols que puja de 60 a 75 pessetes s’ha incrementat en un 15%. 7.500 alumnes espanyols participaren en un estudi sobre l’assignatura de matemàtiques donat a conèixer l’any passat. Els escolars espanyols del seté curs d’EGB ocuparen el lloc 31 entre 39 països. Els de vuité el lloc 32 entre 41. Només 27 de cada cent dones espanyoles llegeixen premsa (menys de cinc milions) PERÒ DEU MILIONS LLEGEIXEN REVISTES. En la seua majoria gasòfia consumista alienadora, revistes de televisió i "del cor".

I, dada decisiva, cal recordar que més del 80 per cent dels súbdits del Rey que Franco nomenà USEN LA TELEVISIÓ PER A "INFORMAR-SE". És a aqueixa pobre gent a la qual, en paraules de Manuel Vazquez Montalban "s’ha estat enganyant venent-li dilluns, dimecres i divendres que ETA estava en les últimes i dimarts, dijous i dissabte, que no s’ha de negociar amb assassins" (EL PAIS, dilluns 16 d’octubre, pàgina 88).

Abans de fer un mínim repas de les mentides i falsificacions dels periodistes espanyols sobre les eleccions basques recordaré les dades reals, les dels vots comptats el 25 d’octubre. Repetesc ací per a això el dit ja a l’anàlisi URGENT amb sols algunes precisions (per exemple desglossant els 8.907 vots "d’altres" en el detall dels vots assolits pels 3 partits que no obtingueren escons).

Entre el fantasmagòric i ultraespanyolista Esperit d’Ermua i l’independentisme dels firmants de la Declaració de LIZARRA-GARAZI sobre els quals (fabulava Mayor Oreja) mana ETA.

Han sigut, insistesc ells (el delirant Mayor Oreja i els seus sequaços i socis, l’extot Felipe González entre ells) els que han afirmat que aqueix era el repte. O ERMUA o LIZARRA.

Les dades canten. "L’equip" de LIZARRA-GARAZI ha guanyat per 43 escons a 32. 43 de PNV (21), EH/HB (14), EA (6) i IU-EB (2) front als 32 de PP (16), PSOE (14) i UA (2).

Els DEMÒCRATES BASCOS, que en la Declaració de LIZARRA- GARAZI senzillament demanen que siguen els vots dels bascos els que decidesquen el futur dels bascos, han guanyat també en número de vots:

347.958 del PNV,

223.264 de EH/HB,

108.300 de EA,

70.835 de IU- EB

250.580 del PP,

218.607 del PSOE,

15.722 de UA,

4.804 del Partit de la Llei Natural,

3.244 del Partit Humanista,

859 de Euskal H Berdeak

Els DEMÒCRATES BASCOS sumen així el 60,3% dels vots a les candidatures front a sols el 39,7% sumat pels VIOLENTS ESPANYOLISTES.

Atenció! Els vots a les candidatures HAN SIGUT UN POC MÉS en aquestes eleccions autonòmiques que en les últimes eleccions generals de 1996 (1.244.173 el diumenge 25 front a 1.241.722 de 1996).

Sent quasi iguals la suma dels vots d’ahir i la dels de 1996 succeeix que els demòcrates bascos HAN GUANYAT 59.950 vots (un 8,7%) sobre els de 1996 mentre que els violents espanyolistes HAN PERDUT 57.299 (un 10,4% dels seus vots de 1996).

LIZARRA-GARAZI ha guanyat a Ermua.

Aqueix mite s’ha trencat en aquestes eleccions. Perquè en les eleccionss del diumenge 25 l’abstenció ha sigut com en les generals: 28,5% del cens s’abstingué en les generals de 1996 i s’ha abstingut el 29,3% del cens en les del diumenge 25. 534.091 electors s’han abstingut front a 507.030 que s’abstingueren en 1996 (el cens del diumennge 25 tenia 44.348 electorss més que el de 1996).

L’abstenció del diumenge 25 (534.091) fou bastant MENOR (171.074 abstinguts menys) que la de les autonòmiques de 1994. Que sumà aleshores 705.165 abstinguts, el 40,3% del cens.

(ATENCIÓ!!!!! El paràgraf anterior contenia DOS ERRORS quan s’envià l’Anàlisi URGENT. Deia que "L’abstenció d’ahir (534.091) fou quasi de TRESCENTS MIL abstinguts (296.750) MENOR que la de les autonòmiques de 1994 (830.841 abstinguts, el 40,3% del cens)." Recomane corregir els errors en el text. No és excusa suficient però la causa de l’error fou prendre l’abstenció de 1994 però de les eleccions europees).

I, malgrat aqueix al·luvió de vots de NO ABSTINGUTS, els nacionalistes bascos hem mantingut IGUAL el nostre avantatge en escons: 41 a 34. Perquè la pèrdua d’un escó del PNV i de 2 escons de EA s’ha compensat amb el guany de 3 escons per EH/HB.

I SEGUIM TENINT MAJORIA ABSOLUTA DE VOTS: 679.522 front a 564.651 dels espanyolistes. 54,6% front a 45,4%.

LA DISMINUCIÓ DE L’ABSTENCIÓ NO HA SUPOSAT UNA MAREA ESPANYOLISTA. Els vots dels nacionalistes bascos HAN CRESCUT dels 575.629 de 1994 als 679.582 de 1998. Mentre que els dels espanyolistes pujaven també, però de 444.192 a 564.651.

Els espanyolistes han apujat una miqueta més (120.459 front a 103.893). I per això han reduït "una miqueta" l’avantatge nacionalista basc (114.871 en 1998 front a 131.437 en 1994).

Els espanyolistes han millorat "una miqueta" en percentatge: tenen ara el 45,4% del total de vots a candidatures front al 43,6% que tenien en 1994 mentre que els nacionalistes bascos tenen ara el 54,5% i tenien el 56,4% en 1994. PERÒ AIXÒ NO ÉS RES TENINT EN COMPTE QUE EN 1998 HA HAGUT 171.074 abstinguts MENYS i 224.352 vots a les candidatures més que en 1994 (empentats perquè el cens augmentà en 72.206 electores més).

(ATENCIÓ!!!!! El pàragraf anterior contenia DOS ERRORS quan s’envià en l’Anàlisi URGENT. Deia que "TENINT EN COMPTE QUE EN 1998 HA HAGUT 171.074 abstinguts MENYS i 152.352 vots més que en 1994." Recomane corregir les dades en el text).

En definitiva, el plantejament d’aquestes eleccions pel PP i PSOE com un plebiscit a favor o en contra d’Espanya, de la Constitució i l’Estatut ha sigut un fracàs. Les grotesques manipulacions de les enqüestes durant la campanya, AQUEIXES FALSIFICACIONS DE TELE5 I AQUELLA MANIPULACIÓ DE LES DADES DE BERGARECHE EN EL CORREO ESPAÑOL I EN EL DIARIO VASCO per a que els espanyolistes tingueren més escons que els nacionalistes bascos HAN FRACASSAT. 41 escons nacionalistes bascos front a 34 d’espanyolistes.

CAL RECORDAR SEMPRE QUE EN TOTES AQUESTES DADES MANQUEN ELS VOTS DELS NAVARRESOS QUE NO VOTEM EN LA COMUNITAT AUTÒNOMA BASCA. Si, per exemple, sumem els 26.793 vots de HB a Navarra en les últimes eleccions, en les generals de 1996, als vots d’EUSKAL HERRITARROK TORNEM A SUPERAR EL QUART DE MILIÓ DE VOTS (250.057).

Editorial d’EL PAIS del dilluns 26 d’octubre, pàgina 14: "els electors bascos han repetit el mateix EQUILIBRI de l’anterior Parlament entre nacionalistes i no nacionalistes" (EQUILIBRI: 41 escons a 34. Equilibrar és fer que una cosa no excedesca ni supere una altra). També l’Editorial d’EL DIARIO VASCO s’entestava aqueix dia en anomenar "una situació d’equilibri" el que els nacionalistes tinguen 41 escons i els espanyolistes 34. I Lorenzo Contreras en ABC d’aqueix dia, pàgina 32 insistia en què "s’ha confirmat un equilibri de forces". I un tal Imanol Zubero, un d’aqueixos gesticuladors per la Pau, publica el seu article "Paisatge després de la batalla (electoral)" en EL PAIS del dimecres 28 i formula d’una altra manera el famós equilibri desequilibrat diguent que "els ciutadans han jugat a l’empat". Famosos equilibristes són sens dubte aquests súbdits espanyols.

En el mateix editorial de EL PAIS del dilluns 26 es diu que "L’ascens de EH és la dada més cridanera. FA SET MESOS els sondejos aplegaren a donar-li un descens del 16% al 12%". No fou "fa set mess", fou EN LES ELECCIONS DE 1996 quan HB baixà al 12,5%. Aqueixa mentida es diu per a poder esmunyir després la de què aqueixa baixada es degué a la mobilització d’Ermua (estiu 1997).

Antonio Papell en "Vímets per a la pau" publicat en EL DIARIO VASCO del dilluns 26 d’octubre pàgina 37: "Euskal Herritarrok s’apropia d’una part important dels vots d’Eusko Alkartasuna". Com pot apropiar-se EH "d’una part important" dels vots de EA SI EA HA AUGMENTAT ELS SEUS VOTS tant respecte de 1994 (3.164 vots més) com respecte de 1996 (4.672 vots més)?. En la mateixa imbecilitat cau Carrascal en un article en ABC titulat "Nous protagonistes" en el que diu que EH "els vots se’ls lleva al PNV i, sobretot, a EA que defén el mateix però sense tant ardor i claredat". Un altre falsari que no explica com PNV i EA augmenten els seus vots si EH se’ls lleva.

Martin Prieto en EL MUNDO del dimarts 27 escriu sobre el "pepàs" i de "l’emersió de 100.000 ignots votants del Partit Popular que, o són novicis o estaven temerosament amagats per la privacitat del sufragi". Aquest desmanyotat no sap adonar-se que dels 103.620 vots que el PP afegí el 25 d’octubre passat als quals aconseguí en 1994 JA HAVIEN SIGUT COMPTATS 84.324 en 1996. I que l’Esperit d’Ermua sol li ha afegit 19.296 vots al PP mentre que la Declaració de LIZARRA li ha sumat 105.248 vots als tres partits nacionalistes bascos. Dada que denuncia també la mentida de Tonia Etxarri que en EL CORREO ESPAÑOL del dilluns 26 publica un article amb el títol "Estella no dóna vots".

I què dir d’un ABC que publica en la pàgina 23 del dilluns 26 a tota pàgina un titular que diu: "Els bascos refusen el front nacionalista". El rebutgen?. Per què el refusen si li donen la victòria (41 escons a 31 i 679.522 vots a 564.651)?. Tenen un diccionari en ABC?

Anaven a galopar fins tirar-nos al mar. Ens anaven a esborrar de la faç de la terra. Ens tenien, deien, acoquinats, acollonits, desconcertats, descoratjats, desanimats, vituperats per parents i amics, aïllats, repudiats, befats, insultats pels carrers, enrunades les nostres botigues. Estàvem vençuts i ho sabíem.

Segons ells.

ERA MENTIDA. El mateix que era mentida que foren sis milions els que sortiren als carrers a Espanya en EL JULIÀS de 1997.

La "resurrecció" del MLNV el 25 d’octubre és la primera de les derrotes d’Aznar i Mayor Oreja. La segona és la clara victòria de l’Acord de LIZARRA front al fantasmagòric Esperit d’Ermua.

Quan en el futur als estudiants d’Història de la República independent d’Euskal Herria els toque revisar el període 1996-1998 segur que estudiaran els tres errors d’Aznar i Mayor Oreja que els han conduït a les seues dues derrotes.

Primer error: dilatar massa en el temps la contraofensiva espanyola contra el MLNV i infravalorar la intel·ligència del mateix. Perquè juí i empresonament de la Mesa Nacional de HB, tancament d’EGIN i EGIN IRRATIA, il·legalització de HB i pogrom de tres o quatre mil quadres del MLNV haurien d’haver-lo concentrat en 75 o 90 dies. Com féu Hitler en febrer, març i abril de 1933, aplastant successivament al Partit Comunista Alemany, al SPD socialdemòcrata, als sindicats i a la resta de partits. En allargar massa en el temps el seu pla han fet possible que el MLNV ho desbaratara.

Segon error: voler ser massa precipitats, massa ambiciosos, allargar més el braç que la mànega. Voler desmantellar ALHORA i d’un sol colp TOT el nacionalisme basc en lloc de limitar-se a intentar aplastar a l’esquerra abertzale, al MLNV, a l’esquerra independentista i una vegada fet això anar a pel PNV i EA. (No haurà llegit "La guerra de les Gàl·lies" ningú d’aquesta gent?). En equivocar-se així alarmaren al PNV i EA abans d’haver acabat amb HB el MLNV i li donaren a HB i MLNV les bases i el temps necessaris per a convèncer a PNV I EA de la necessitat d’una legitima defensa UNIDA de tot el nacionalisme basc.

Tercer error: comesos els dos primers, els han agreujat amb un tercer. El de fer una bruta i tramposa campanya electoral intentant astorar els immigrants, intentant fer- los creure que si guanyaven els nacionalistes bascos hi hauria "neteja ètnica" i haurien d’anar-se d’Euskal Herria.

És aquest tercer error (inútil com s’ha vist per a fer-los guanyar les eleccions) el que provocà la còlera (deliberada i planificada) d’Arzalluz en la nit del diumenge 25. I la seua repetida expressió el dilluns 26 i el dimarts 27 en l’entrevista en Euskal Telebista i en la roda de premsa en Sabin Etxea.

Els indocumentats periodistes espanyols i els desmanyotats polítics espanyols els han estat acumulant ximpleries sobre aqueixa còlera d’Arzalluz. Muntant sobre ella la fàbula que a Arzalluz li havien dolgut les seues "pèrdues". Imbecilitats espanyoles. El propi Arzalluz ho explicà en l’entrevista de EITB:

"Volien doblar l’esquena als nacionalistes i no ens han causat ni dolor de cervicals". "Si ells mesuren en escons, ALLA ELLS. El PNV mesura en implantació social". És a dir, el que compta és quanta gent, quantes PERSONES més s’han unit al projecte polític, han dipositat la seua confiança en el partit d’u.

Arzalluz recordà que el PNV havia aconseguit el diumenge la seua xifra rècord després de l’escisió de 1986. I citant l’estupidesa de Borrell (la de què el PNV havia perdut les eleccions) afirmà que "EL PNV està dispost a perdre així (augmentant vots fins a xifres rècord) tota la vida".

Quan EL MUNDO reflecteix ja el dimecres 28 aqueixes entrevista i roda de premsa ha de titular: ARZALLUZ DESTACA LA VICTÒRIA DE LIZARRA SOBRE ERMUA. Perquè Arzalluz repetí les xifres que hem donat més amunt, les dels tres quarts de milió (750.357) de vots per als demòcrates bascos de l’Acord de LIZARRA i MENYS de mig milió (493.816) per als violents espanyolistes. I 43 escons a 32.

Recordant a més la victòria específica dels tres partits nacionalistes bascos sobre tots els espanyolistes junts. Ja s’ho havia dit el propi Arzalluz el dilluns a l’AVUI, en una entrevista que el diari en català publicà el dimarts

"Si volien un referèndum ja ho tenen. Ací començarem a muntar un Quebec i ja saben quines són les xifres". 41 a 34 escons. 55 per cent dels vots per al nacionalisme basc.

La còlera d’Arzalluz, que no és cojuntural ("NO s’ho perdonaré mai"), es dirigí i es dirigeix a la bruta maniobra PP/PSOE d’astorar a gent simple mentint-los sabentment. A la vil operació consistent en intentar despertar de l’abstenció el "vot dormit" espanyolista amb les alarmes de la por a la guerra ètnica.

I, sobretot, dissimulà i minimitzà la fúria genocida franquista contra els bascos. I ocultà el fet terrible i estremidor de les tortures que AVUI SEGUEIXEN produint- se, ocultant, amb una mínima menció a "unes tortures" succeïdes en el passat, l’estratègic i sistemàtic ús de les tortures, detencions il·legals i desaparicions i la seua empara pels jutges feixistes com Garzon, pels forenses feixistes i els fiscals feixistes de l’Audiència Nacional.

Sols dos valors positius en el fal·laç i trucat reportatge: les entrevistes als dirigents d’ETA i l’entrevista a Arzalluz.

En la primera, ETA aclarí un fet, que és una dada fonamental i que la periodista escamotejà al llarg del seu reportatge: l’agressor il·legítim és l’Estat espanyol, la lluita d’ETA és legítima defensa d’un poble davant una agressió il·legítima. Per la qual cosa "QUI HA DE DEMANAR PERDÓ ÉS L’ESTAT ESPANYOL".

Justo de la Cueva